La ruta del carrilet. Girona-Sant Feliu de Guíxols

Sortim un dia ben d’hora des de Girona per fer una de les rutes més conegudes i concorregudes de Catalunya. Es tracta de la ruta del Carrilet que ressegueix l’antiga línia estreta de ferrocarril el qual iniciava el trajecte a Olot i arribava a Sant Feliu de Guíxols. Si més no, com que fer-la tota sencera ens ocuparia uns dies, podem optar per fer-la a trams.

Així, en aquesta ocasió farem l’últim tram des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols de 39’7 Km de recorregut. Aquesta ruta és molt fàcil de seguir ja que té un pendent suau i està molt ben indicada en tot moment. Es passa per camins ben cuidats i gairebé exclusivament transitats per bicicletes, configurant-se així un itinerari sense cap perill.

Sortint des de l’estació de tren de Girona, anirem cap a la dreta per la carretera de Barcelona fins que girem a l’esquerra pel carrer Emili Grahit. Seguirem amunt aquest mateix carrer fins que trobem la rotonda amb una font. Allà, just a l’altre costat on hi ha el riu, trobarem la primera indicació per iniciar la ruta del Carrilet.



L’itinerari no té pèrdua, però  val més que aneu ben preparats perquè si no esteu acostumats a fer llargs recorreguts amb bici, els 39’7 km (només d’anada) se us poden fer molt llargs. Majoritàriament la ruta passa per camins de sorra entre zones forestals i de conreu, tot i que també travessa nuclis urbans, com Quart o Cassà de la Selva. Un cop hagueu arribat a Sant Feliu, si feu la ruta a l’estiu (tot i que no és recomanable) podeu aprofitar per banyar-vos a la platja ja que amb la poca ombra que trobareu al llarg del camí, de ben segur que us vindrà molt de gust. Així mateix, podeu dinar a un dels molts restaurants del passeig del mar.

Un cop estigueu més descansats, teniu diferents opcions per tornar.

Si encara us veieu amb cor, podeu tornar altre cop cap a Girona pel mateix camí i fer 39’7 Km més.

També podeu tornar pel mateix recorregut però quan arribeu a Llagostera, desviar-vos abans per la carretera cap a Caldes de Malavella per agafar el tren allà i així estalviar-vos uns quants Km de camí.

Una altra manera de tornar és agafar l’autobús cap a Girona i carregar-hi les bicicletes. No obstant, aquesta opció no és gaire aconsellable perquè la companyia d’autobusos us farà desmuntar les rodes i precintar les bicis per tal que no malmetin cap altre equipatge del maleter durant el trajecte.

O sinó, si teniu temps i voleu gaudir de la platja, podeu fer nit a Sant Feliu i tornar a l’endemà.

Informació útil:

- Per arribar a Girona, podeu anar-hi amb cotxe o amb el tren de mitja distància de la línia Portbou-Barcelona. Podeu consultar els horaris de tren i més informació a http://www.renfe.com/

- La companyia d’autobusos que opera a aquesta zona és Sarfa. Podeu consultar informació a http://www.sarfa.com.

- Trobareu més informació sobre la ruta del Carrilet i altres vies verdes a http://www.viesverdes.org

2011. Any internacional dels boscos

Entre ruta i ruta, abans voldria fer una pausa per reflexionar sobre la importància dels nostres arbres i la declaració del 2011 com a any internacional dels boscos.

http://www.un.org/en/events/iyof2011/

Ja se sap que els arbres són imprescindibles per la nostra vida ja que desprenen oxigen, eliminen el CO2 que produïm amb la contaminació, regulen el clima i eviten l’erosió del sòl. Així mateix, donen un lloc per viure a infinitats d’animals, i a nosaltres ens proporcionen fusta, substàncies per l’elaboració de medicaments, i fruits. Tot i que sabem tot això i reconeixem la importància que tenen, sembla mentida que no en tinguem prou cura.

Segur que molts de vosaltres heu anat pel bosc i us heu trobat deixalles i vidres perillosos que multipliquen el risc d’incendi. Segur que heu sentit parlar de la incessant desforestació de la selva amazònica, o de la tala indiscriminada dels arbres per la creació de conreus o la especulació.

Amb tot això, no només aquest any 2011 hauria de ser especialment important per evitar els incendis, replantar arbres o frenar, encara que sigui una mica, la desforestació. Sinó que n’hauriem de ser sempre i cada any conscients de la importància dels boscos i tenir-ne la suficient cura per respectar la vida que proporcionen.



Fageda del Parc Natural del Montseny.



Aprofitant que les Nacions Unides han declarat el 2011 com a any internacional dels Boscos, són moltes les empreses que han aprofitat l’avinentesa per netejar la seva imatge i organitzar campanyes per replantar, netejar o donar a conèixer els boscos.  M’agradaria saber si passat el 2011 aquestes empreses seguiran endavant les iniciatives que han emprès, i si totes les activitats d’altres organitzacions que s’aniran fent al llarg de l’any per tal que prenguem consciència hauran servit d’alguna cosa.

No obstant, quan sortim de ruta i ens quedem bocabadats davant del paisatge verd de les muntanyes, no oblidem que els arbres no només serveixen per fer-nos ombra. Procurem deixar el bosc tal i com l’hem trobat, ja que sense els arbres no hi ha vida.

El Castanyer d'en Cuc

Un dels clàssics per domigueros és l’excursió des de l’embassament de Vallforners fins al castanyer gros d’en Cuc. L’arbre és considerat el més gran (uns 12 metres de circumferència) i un dels més antics de Catalunya.



Castanyer d'en Cuc



Però aquest castanyer, protegit com arbre monumental, no és especial només per la seva grandesa i antiguitat, sinó que darrera seu s’hi amaguen històries que no deixen a ningú indiferent. El fet de tenir el tronc buit i negre per dins desperta la sospita de misterioses històries que justifiquen el seu aspecte, de les quals ningú sap quina és la certa.

Es diu que fa molts anys dins del castanyer d’en Cuc hi va viure durant molt de temps un carboner el qual cada vespre encenia una foguera per protegir-se del fred i la foscor. És per aquesta raó que, si teniu la ocasió d’anar-hi, podreu entrar  dins del tronc i comprovar que està ben torrat fins dalt.



Tronc i interior del castanyer



L’altra versió dels fets (i potser més creïble) és que el castanyer va patir un incendi  accidental l’any 1936, del qual ha sobreviscut, tot i que se li va haver de tallar el tronc principal. No obstant, també es comenta que l’incendi va ser provocat per la caiguda d’un llamp que va partir en sec el tronc.

Ara bé, deixant de banda les incògnites del castanyer d’en Cuc, comencem amb aquesta ruta fàcil i apta pels excursionistes més innocents: l’excursió té una durada de dues o tres hores i es pot fer tant a peu com en bicicleta. De fet, el cap de setmana trobareu molts ciclistes que hi van i que heu de vigilar ja que sovint baixen massa ràpid per la pista i us poden donar un bon ensurt.

La ruta comença des de l’aparcament de l’embassament de Vallforners (450m), situat al terme municipal de Cànoves i Samalús i dins del Parc Natural del Montseny. Pujarem per la pista que trobarem a la dreta de l’aparcament i anirem pujant deixant a l’esquerra l’embassament o també anomenat pantà de Cànoves. Seguirem recte fins a trobar el senyal que ens indicarà a la dreta per anar al castanyer d’en Cuc.

Embassament de Vallforners

El camí que trobarem ara ja és una mica més pedregós i de tant en tant haurem de creuar algun salt d’aigua sense cap dificultat. El bosc és frondós, molt verd i humit, i ens dona la sensació que estem al Pirineu. A mig camí trobarem a la dreta una font on podrem buidar la cantimplora si tenim l’aigua calenta i canviar-la per aigua fresca. Aprofitarem per fer una petita pausa i refrescar-nos ja que s’acosta el tram final i ja no és tan ombrívol com fins ara.  Més endavant trobarem una nova indicació per anar al castanyer cap a l’esquerra. Seguirem pujant i quan menys ens adonem trobarem a la part esquerra del camí l’esperat castanyer d’en Cuc alçant-se aliè al pas de la gent i dels anys. Podem baixar pel marge amb compte per apropar-nos i entrar dins de l’arbre. Si aquest castanyer pogués parlar, quantes històries viscudes durant segles ens podria explicar!

Així doncs ja hem arribat al nostre final de camí (780 m), però si no en tenim prou, podem seguir el camí  cap a l’esquerra de la indicació que havíem passat anteriorment fins al cim del Suí (1322 m). O també podem seguir uns metres més amunt del castanyer fins a la casa del Bosch i fer un bon àpat amb les magnífiques vistes a la vall. No serieu els únics que us relaxeu respirant aire fresc en aquest indret, ja que us trobareu molta més gent que, com vosaltres, ha anat a visitar l’arbre monumental i ha conclòs l’excursió amb un bon esmorzar a la casa del Bosch.

Informació útil:

Per arribar fins a Cànoves i Samalús, la millor manera és anar-hi en cotxe. També podeu anar-hi en transport públic amb els autobusos Sagalés que surten des de Granollers o des de Les Franqueses, però només arriben fins al centre del poble i haureu de començar l’excursió abans (una hora a peu fins a l’aparcament de l’embassament aproximadament).

Un cop estigueu al centre del poble, tant si aneu en cotxe o a peu, haureu de seguir les indicacions cap a l’embassament de Vallforners.

A l’aparcament de l’embassament, el caps de setmana trobareu un agent rural que us pot facilitar mapes i la informació que necessiteu.

Mapa de la zona





Llançà-Sant Pere de Rodes-Llançà

Com a primera excursió  i tenint en compte que ens trobem a ple estiu, us proposem una ruta pel Parc Natural del cap de Creus on, a més de caminar per aquest lloc característic, podeu aprofitar per anar a la platja.

La ruta s’inicia i acaba a Llançà, sent d’aquesta manera una ruta circular d’unes 5 o 6 hores de durada, segons el vostre ritme. De tota manera, durant tot el camí trobareu indicacions amb la direcció a prendre i la durada aproximada que us queda per arribar a cada punt del recorregut.

Es tracta d’una ruta que forma part del GR-11, camí de Gran Recorregut que va del Cantàbric al Mediterrani a través de la vessant sud dels Pirineus. I també, el tram final forma part del GR-92, el conegut Camí de Ronda que ressegueix tota la costa Mediterrània.

 Així doncs, sortirem des de l’oficina de turisme de Llançà i seguirem les indicacions que trobareu al llarg del camí en direcció Sant Pere de Rodes i Coll del Perer, punt més al del recorregut on s’acumula 400 metres de desnivell. La ruta, passa majoritàriament per camins i corriols, des d’on podreu gaudir d’esplèndides vistes al mar i als pobles propers.  El fet de caminar per corriols estrets i amb alguns trams de pedres, requereix tenir un bon calçat. Tanmateix, i més ara amb les altes temperatures d’estiu, cal utilitzar crema solar,comptar amb una bona hidratació, i un mocador o gorra per protegir-nos el cap ja que no hi ha gairebé arbres que facin ombra en tot el camí.

Un cop hem arribat al monestir de Sant Pere de Roda, podem aprofitar per fer un descans i visitar aquest destacable edifici romànic, dels més importants de Catalunya. El monestir data del segle IX, tot i que a partir del segle X és quan adquireix més importància coincidint amb l’època d’esplendor de Catalunya. A causa de les nombroses espoliacions durant els segles XIX i començament del XX, el monestir ha hagut de ser reconstruït, especialment el claustre.

Després d’haver visitat aquest magnífic monument, baixem les escales a l’esquerra de l’entrada del monestir on trobarem una font, i seguim amb la ruta GR-11 en descens, direcció Port de la Selva. Val a dir, que aquesta part del recorregut  no està tan ben indicada i cuidada com la part en ascens al monestir, i haurem d’anar en compte per baixar en algun tram ple de roques, com també en seguir les marques pintades. Travessarem un petit poble i seguirem baixant, ja amb les vistes més a prop de la badia del Port de la Selva, fins arribar a topar-nos amb un càmping al costat del camí de ronda arran de mar. En aquest punt, podem aprofitar per banyar-nos i descansar a la platja, o si més no, podem també banyar-nos a qualsevol de les boniques platges i cales que trobarem de camí de tornada a Llançà.  El camí de Ronda que seguirem  de Port de la Selva a Llançà està en molt bon estat i podrem seguir-lo sense cap mena de dificultat.

Informació útil: A Llançà podem arribar-hi en cotxe o amb transport públic.

En cotxe, cal agafar la sortida 4 de l'AP7 de Figueres (a 25km de Llançà) i tot seguit un tram de la NII fins a arribar a la N-260, que condueix directament al poble.

En tren, podem agafar la línia de Renfe Barcelona-Figueres /Portbou, i baixar a la mateixa estació de Llançà.

En bus, podem arribar a Llançà mitjançant la companyia d’autobusos Sarfa amb la línia Barcelona-Roses-Cadaqués.

Podeu consultar el web de l’ajuntament de Llançà http://www.llanca.net on trobareu més informació turística i del poble. Si decidiu quedar-vos a dormir, al mateix web trobareu informació i adreces de diferents opcions d’allotjament.

D’altra banda, a més d’aquesta ruta, a l’oficina de turisme del poble trobareu altres excursions per fer a la zona, així com també lloguer de bicis, i informació d’activitats interessants com excursions en kayak i visites a museus.